José Miguel Gràcia Zapater

He empezado a consultar a autores de los que tengo información incompleta, o por no conocer las letras premiadas o porque pienso que pueden tener más premios de los que me constan. Algunos contestan a mi solicitud con nueva información, aunque en algunos casos no la recuerdan o no la tienen clara debido al tiempo transcurrido.

Un autor que me envía la información completa es José Miguel Gràcia Zapater, de La Codoñera, Teruel, 1941, economista, escritor, poeta y creador plástico, del que encuentro varios libros en catalán, y del que me constaban tres premios en el concurso de coplas aragonesas organizado entre 1981 y 2015 por el Ayuntamiento de Zaragoza. Dentro de este concurso, a partir de 1998 se incorporaron premios en catalán y aragonés, que se hablan en algunas zonas de Aragón. Los tres premios que recibe José Miguel Gràcia son de coplas en catalán. Me proporciona sus coplas premiadas, que incluyo a continuación, y me indica que en el libro de Mario Sasot, Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa (2010), se incluyen los premios de coplas en catalán entre 1998 y 2009, por lo que intentaré hacerme con él.

 

José Miguel Gràcia Zapater. Fotografía de su cuenta de youtube.

De 2004 conocía todos los premiados, pero no las coplas. En catalán, el premio a mejor colección lo recibe José Miguel Gràcia Zapater, y mejor copla Ana María Domínguez Ibáñez, y hubo un segundo premio para Juan José Gargallo Darza.

La colección premiada:

A les olives i a l'oli

Si no fas bé els plegadors,
davall de les oliveres,
a les dones sentiràs
com se queixen i reneguen.

Quan estan plegant les dones
amostren les pantorrilles
i algunes més despistais:
genoll, cuixa i camalligues.

Lo carratell estai ple
i ara ja està quasi buit,
les rametes de les puntes
ara tenen molt perill.

La mola xafe l’oliva,
la premsa aprete la pasta,
a les piles quede l’oli
i als fulls se’n va l’oliaça.

Entre ganxais i ganxais
ahir cantaven los hòmens,
vui només se sent soroll
de tractors i espolsadores.

No és fàcil replegar olives,
no és fàcil pagar el tractor
i no és fàcil vendre l’oli,
i com cobrar-lo, tampoc.

Si tries la millor oliva
i la poses en parreta,
pujarà lo grau de l’oli
i te baixarà la qüenta.

I ara acabo les jotetes
cantant-vos la despedida,
passo fred i estic content
perquè llarga és la collida.

De 2005 también conocía los premiados pero no las coplas. En catalán, José Miguel Gràcia Zapater recibe el primer premio a la mejor copla, y el segundo premio individual y la mejor colección quedaron desiertos.

De la colección que envió, la primera copla es la premiada:

Per a cantar a l´Aragó

No necessito rondalla
per a cantar a l´Aragó:
a la gola duc les cordes
i el ritme sempre al meu cor.

Per cantar sempre unes jotes
ara no tinc que cantar,
necessito cobles noves
i que descansi el Pilar.

Molts voldrien jotes pures
i el mestissatge em va a mi,
amb velles i noves cares
ballar-les i cantar ací.

Més de cent llengües s’escolten
pels camps, viles i ciutats.
I de les tres que són pròpies
tindrem una llei aviat?

Una guitarra em va dir
que em donaria el seu cor
si jagués al meu costat
tota la nit fins l’albor.

Quan les flors roses i blanques
pinten matins i ametllers:
totes les hi veig boniques,
però les del poble, més.

Les gorges de l’alt Moncaio
canten cobles a l’hivern,
allò que de veu els manca,
s’ho dóna amb escaig el cerç.

Puc tindre una Pàtria gran
quan segueixo la raó,
però si em toco per dins
només trobo l’Aragó.

De 2007 también conocía los premiados y no las coplas. En catalán José Miguel Gràcia Zapater gana los premios de colección de coplas y mejor copla, y en la reseña de Laura Satué Catalán en el libro de Mario Sasot se dice que recibió un accésit, y por un comentario suponemos que habría algún otro premio para Ana María Domínguez Ibañez.

La colección premiada va a continuación, y la primera copla es la que recibe el premio a mejor copla:

De l’amor i el desig

Pintaven els ametllers
tendres poms en blanc i rosa
i en un raconet de mi
floria l’amor en jota.

T’escriuré jotetes tendres
rodolant els dits pel cos
i quan trobi un raconet,
et cantaré una cançó.

Si redoneta és la lluna
i lo sol també redó,
quan t’acarono la pell,
redoneta te vull jo.

De lluny et desitjo a prop
fonent el temps i distància,
i agafant-nos per les mans
fer petita la grandària.

Per  a escriure’t no vull temps,
sóc jove per recordar-te,
no vull paper ni records,
només sentir-te i tocar-te.

M’han dit que no te fa gràcia
el perfum del llessamí,
jo t’ensenyaré a sentir-lo
sota el balcó i per les nits.

Ombres movia la lluna
de primavera i d’abril,
i dos cossos eren u
planxant plecs de cotó al llit.

Quan a glops s’esmuny el temps
calcigats força camins,
mos agraden les tendreses,
raconets i el llessamí.